Vermutech #85
Estrenem nou mes. Arriba febrer i tinc la sensació que les setmanes passen volant… i aquest encara més perquè és el mes més curt de l’any.
Aquesta setmana he fet un parell de reclamacions a dominis .cat que no respectaven la normativa. Eren dominis aparcats, sense cap contingut, quan un dels requisits és precisament que hi hagi una relació clara amb la llengua o la cultura catalana. Personalment, crec que si existeix aquesta normativa no hauria de ser gaire complicat validar-la de manera automàtica.
Continuant amb cultura catalana, ja tinc data per a la presentació del llibre en què vaig col·laborar. Serà al març; quan ens hi acostem una mica més ja aniré informant amb més detall.
A la feina, aquesta setmana hem fet un pas important: hem migrat un projecte a monorepo (en vaig parlar al número #22). És un projecte amb TypeScript on unifiquem llibreries, aplicacions i utilitats en un sol repositori. Per fer-ho hem optat per pnpm i turborepo. Encara està en fase de proves, però les primeres impressions són molt bones: menys fricció, menys feina repetida i una gestió molt més clara del projecte. Ja t’aniré explicant com evoluciona.
Començo amb algunes recomanacions,
💾 Programari
Backlog.md: Un gestor de tasques per a la consola. Converteix qualsevol directori en un petit gestor de projectes basat en fitxers Markdown. Combinat amb un agent de programació pot ser molt útil per definir, repartir i executar tasques sense sortir del terminal.
🤔 Curiositats
Al número #11 vaig parlar sobre el “one million of checkboxes”, avui poso un article on expliquen com van codificar una animació d’en Jake Gyllenhaal a través d’aquests checkboxes.
📦 Recursos
Un article de l’Armin Ronacher (creador de Flask, entre altres projectes) on reflexiona sobre la psicosi actual amb els agents de programació. M’hi he sentit molt identificat. La possibilitat de crear solucions tan ràpid pot ser estimulant, però també pot portar a sobreexcitació, insomni o una sensació constant de no desconnectar mai. Aturar-se, respirar i pensar també forma part del procés creatiu.
📊 Enquesta
La setmana passada vaig preguntar si havies fet servir alguna xarxa del Fedivers. El resultat ha estat força clar: un 73 % no sap què és el Fedivers, mentre que un 27 % sí que ha utilitzat Mastodon. Cap vot per Pixelfed, Lemmy o per fer servir més d’una xarxa.
Aquest resultat reforça una sensació que fa temps que arrossego: moltes alternatives descentralitzades existeixen, però encara viuen en una bombolla força concreta. Per això, aquesta setmana vull baixar un esglaó més avall i anar al terreny més quotidià: la missatgeria.
🌟 El concepte
La setmana passada parlava de xarxes socials descentralitzades i del Fedivers, i una de les idees que més va planar era aquesta: no és tant una qüestió d’eines concretes, sinó de models. De com ens comuniquem, de qui controla la infraestructura i de què passa amb les nostres dades pel camí.
Avui baixo encara més al terreny quotidià. No al timeline, sinó al xat. Allà on passen converses amb gent propera, missatges aparentment banals i també informació sensible. I aquí és on apareix una proposta que em sembla especialment interessant: Delta Chat i la tecnologia que hi ha al darrere, anomenada chatmail.
Delta Chat no és un sistema de missatgeria clàssic. No té servidors propis ni un protocol nou inventat des de zero. El que fa és aprofitar una tecnologia que fa dècades que existeix: el correu electrònic. Però ho fa d’una manera diferent, pensada perquè l’experiència sigui la d’un xat modern, xifrat i usable.
Aquí entra el concepte de chatmail. En lloc de donar-te un compte de correu tradicional, Delta Chat pot crear per a tu una adreça efímera i mínima en un servidor chatmail. Aquest servidor no llegeix els missatges, no construeix perfils i no actua com a intermediari intel·ligent. Només fa de bústia de pas per a missatges xifrats d’extrem a extrem.
El més interessant és que no cal confiar en un únic proveïdor. Pots muntar el teu propi servidor chatmail, triar-ne un de comunitari o fins i tot comunicar-te amb persones que fan servir correu electrònic “normal”. Tot funciona perquè, al final, continua sent email… però sense el soroll, el spam i la complexitat habitual.
Si el Fedivers proposa un món de xarxes socials interconnectades però independents, chatmail aplica aquesta mateixa filosofia a la missatgeria: descentralització, interoperabilitat i control per part de la persona usuària. Sense números de telèfon, sense identificadors globals i sense una empresa única al mig de totes les converses.
No és una solució màgica ni perfecta, però sí un recordatori potent: encara hi ha maneres diferents de fer les coses. I potser, quan pensem en el futur de la comunicació digital, val la pena mirar menys cap a “la propera app” i més cap a com connectem sistemes entre si.
🎛️ Mod
Aquesta edició l’he escrita escrit escoltant Plans de Dead Cab for Cutie i em quedo amb la cançó I will follow you into the dark.
💖 Feedback
Si t’ha agradat i em vols ajudar, fes arribar aquest contingut a qui creguis que li pot interessar, i entra al canal de Telegram per comentar la publicació.