Vermutech #82

Primera setmana sencera des que hem començat l’any, la primera de rutina total: logística de mainada i organitzant tot el que ha de venir aquest any, que segur que seran moltes coses 💪.

Aquest divendres han arribat a casa dos inquilins nous: dos hàmsters! Jo ja n’havia tingut quan era petit, i ara els hi toca a ells. La veritat és que fan força riure, i tenim unes boles perquè puguin córrer per casa quan netegem la gàbia (ara per ara, una de provisional). Segur que aniran apareixent per aquí...

També et volia recomanar un joc de taula que ens han regalat aquest Nadal i que ha triomfat bastant: Flip7. Vindria a ser com un 7 i mig, però més dinàmic i amb cartes especials. Com que es juga a diferents rondes fins a arribar als 200 punts, he fet (bé, ho ha fet la IA) una aplicació web per portar el recompte de punts.

A la feina m’he trobat amb una misèria de JavaScript (què pot sortir malament, oi?). Al Vermutech #75 explicava la codificació d’uns enters, i es feia servir un tipus de dada que és el BigInt (un catxo de número molt gran). Doncs resulta que JS, de sèrie, no el sap tractar amb JSON... i fa que el número s’enviï amb tres zeros al final. Per exemple: el 4614633174927389872 l’envia com a 4614633174927389000, cosa que fa que la base de dades no sàpiga de quin número estem parlant.

Per solucionar-ho hem fet servir la llibreria json-with-bigint, i problema resolt! Tot i que quan obrim les eines de desenvolupament del navegador i veiem la petició, el número es mostra malament (encara que realment l’envia bé).

També hem començat a desenvolupar una funcionalitat de snapshots a la base de dades fent servir els schemes de PostgreSQL i el paràmetre search_path, però això ja ho explicaré més a fons la setmana vinent...

Començo amb algunes recomanacions,

💾 Programari

• QRKey: Et permet convertir un fitxer en un conjunt de codis QR i així tenir-ne una còpia de seguretat offline.

🤔 Curiositats

• SSH Tron: Segur que et sona el mític joc Tron. Doncs hi pots jugar des d’un client SSH fent:

  ssh sshtron.zachlatta.com

  I si vols, fins i tot et pots muntar el teu propi servidor.

📦 Recursos

• Un article molt interessant sobre el sistema “anti-trampes” de Valve. Explica com el VAC carrega mòduls dinàmics, per què és tan difícil d’analitzar i també repassa alguns casos de falsos positius.

📊 Enquesta

La setmana passada et preguntava quin regal dels Reis et va fer més il·lusió, i guanyadores clares: una experiència memorable i un detall simbòlic (empatades al 33 %). Els gadgets i els llibres també han tingut presència, però la peça de roba... ni fu ni fa. 😅

Aquesta setmana, aprofitant que a casa ha triomfat un joc de cartes nou, et pregunto:

🌟 El concepte

Aquesta setmana el concepte no és tècnic, sinó més relacionat amb com es construeixen projectes i què valorem com a èxit. Em venia de gust parlar d’un tipus d’empresa que sovint queda a l’ombra però que té molt mèrit: aquelles que s’han aixecat i fet créixer amb recursos propis, sense inversors externs, sense rondes, només amb estalvis, temps i molta paciència. Això és el que es coneix com a bootstraped.

L’expressió ve de l’anglès “pull yourself up by your bootstraps”, que ja al segle XIX es feia servir per parlar d’intentar fer alguna cosa molt difícil per un mateix, sense ajuda. Amb els anys, especialment als Estats Units, va passar a simbolitzar la idea de superació personal i independència: crear-te el teu camí amb esforç i recursos propis. D’aquí ve l’ús modern del terme bootstrapping en emprenedoria. (Més sobre l’origen)

Últimament sembla que l’única manera de tirar endavant un projecte és aixecant diners, i molts. Cada setmana apareix algú explicant com ha tancat una ronda de no sé quants milions, però poques vegades es parla del risc de créixer massa ràpid, de fer la bola tan gran que quan cau, potser s’enduu mitja economia local.

A més, hi ha empreses que entren en una espiral de dependència del finançament: la prioritat passa a ser aixecar la següent ronda, no pas fer que el negoci funcioni per si sol. I quan la roda s’atura, el projecte també.

A mi em genera molta més admiració qui arrisca els propis diners, temps i energia per aixecar un projecte i fer-lo créixer amb criteri. Potser no criden tant l’atenció, però sovint tenen el que de veritat importa: una empresa viva, estable i amb futur.

🎛️ Mod

Aquesta edició l’he escrita escoltant el disc Vampire Weekend de fons, el primer que van treure. La cançó que més m’enganxa de l’àlbum: A-Punk. Ideal per arrencar el dia amb bon peu.

💖 Feedback

Si t’ha agradat i em vols ajudar, fes arribar aquest contingut a qui creguis que li pot interessar, i entra al canal de Telegram per comentar la publicació.