En general, hi ha poques coses a destacar, però en tinc dues: primer, vaig anar a un concert de petit format de Mishima, un dels meus grups preferits, en un lloc espectacular que es diu el Terrat de Celrà. L’altra, més relacionada amb l’àmbit professional, és que ens trobem en un moment on diferents peces, que s'han anat desenvolupant de manera independent, ara es comencen a unir amb una precisió sorprenent. És com la màgia d'un puzle que es va completant, on cada peça troba el seu lloc sense necessitat de forçar-ne cap.