Vermutech #74
Aquesta setmana he anat a l’Enlit. Ha estat una experiència xula: una fira dedicada al sector de l’energia, i sobretot a la distribució. És una de les fires més importants del sector: uns 700 estands, 15.000 persones... El primer dia em vaig quedar una mica sobrecarregat de tot el que hi havia, però m’ho vaig passar bé. Pots parlar amb la gent, fer contactes, explicar el teu projecte... i a veure què en surt.
Divendres també vaig anar a una trobada d’un podcast que escolto: el “No es asunto vuestro”, d’en Víctor Correal. Va ser una trobada en petit comitè al Bar Hamburg de Sant Cugat. Érem unes 12 persones i va ser molt interessant. Al ser tan poquets, vaig poder xerrar amb tothom. I, a més, per coincidències de la vida, vaig conèixer allà el creador d’un altre podcast que també escolto: “La Bogeria”.
Començo amb algunes recomanacions,
💾 Programari
Semaphoreui: Una interfície web per a Ansible. Et permet gestionar totes les accions des d’un entorn molt intuïtiu.
🤔 Curiositats
No sóc un robot. En Neal Agarwal ja és un clàssic amb les seves apps de neal.fun. Aquesta consisteix a superar diversos nivells de captchas on hauràs de fer servir la imaginació.
📦 Recursos
Un article que recopila diverses publicacions sobre “Com funciona un navegador”, molt útil per entendre com millorar el rendiment de les pàgines web.
📊 Enquesta
La setmana passada us vaig preguntar quin hàbit digital us agradaria millorar, i el resultat va ser clar: més de la meitat vau triar l’inbox zero com el gran repte pendent. Les còpies de seguretat i l’ordre de fitxers també tenen el seu pes, però sorprenentment ningú va votar per reduir pantalles 😅
Aquesta setmana et proposo una pregunta que segur que t’has trobat mil cops: Què fas quan et salta aquell simpàtic avís de “Hi ha una nova versió disponible”?
🌟 El concepte
Després de parlar de compiladors i intèrprets, toca afegir una tercera peça al puzle: els transpiladors. El nom ve de l’anglès source-to-source compiler, però popularment se’n diu transpiler (de translator + compiler).
Un transpilador és un programa que llegeix codi font escrit en un llenguatge i el converteix en codi equivalent en un altre llenguatge de programació. A diferència d’un compilador clàssic que sol traduir a codi màquina, un transpilador no baixa tan avall, sinó que es manté entre llenguatges d’alt nivell.
Un exemple molt conegut és Babel, que transpila codi JavaScript modern (ES6+) a versions més antigues perquè funcionin en navegadors antics. O TypeScript, que es transpila a JavaScript. També n’hi ha en altres entorns: Sass o Less són transpiladors de CSS més sofisticats.
Els motius per transpilar poden ser molts:
Compatibilitat amb plataformes que no entenen el llenguatge original.
Afegir sintaxi o característiques que el llenguatge de destinació no té.
Millorar la llegibilitat, seguretat o mantenibilitat del codi font.
Ara bé, tot això té un preu. Quan hi ha una capa entremig que transforma el teu codi, depurar pot convertir-se en un mal de cap. Els errors que veus en el navegador poden provenir del codi transpilat i no del que has escrit. Per això són essencials eines com els source maps, que ajuden a rastrejar d’on venen els problemes.
A més, l’ecosistema d’eines (tooling) al voltant dels transpiladors pot créixer ràpidament: cal configurar compiladors, connectors, gestors de dependències i estar pendent de canvis de versió per no trencar el projecte amb una actualització.
Al final, és una manera d’escriure en el llenguatge que et resulta més còmode, mentre t’assegures que l’output final funcioni a tot arreu. Però saber què passa darrere la màgia ajuda a no perdre el cap quan tot peta.
💖 Feedback
Si t’ha agradat i em vols ajudar, fes arribar aquest contingut a qui creguis que li pot interessar, i entra al canal de Telegram per comentar la publicació.