Vermutech #70
Setmana després de les PyConES. És una setmana diferent, on el cap de setmana, en comptes de descansar i desconnectar, tornes amb les piles carregades de moltes sensacions i vivències... però també amb el cansament acumulat dels dies.
Quan pengin les xerrades, ja us enllaçaré les que em van agradar més. Per anar de viatge, em vaig endur aquest carregador de UGREEN, 45 kW amb cable retràctil USB-C: petit i potent!
D’altra banda, en el trajecte de tornada vaig començar a treballar amb un servidor MCP pel nostre ERP, fent servir FastMCP (Python). De moment és una prova de concepte, però la idea de poder connectar eines a un LLM dona un potencial brutal. Amb això mateix, he fet algunes proves, i amb el Copilot hi he connectat el MCP de les Chrome DevTools. Això vol dir que, parlant amb llenguatge natural, pot fer servir el navegador i executar accions.
Només dir que li vaig poder demanar que modifiqués la potència d’un contracte al nostre ERP... i ho va fer, sense haver vist mai el sistema abans. 🤯
Començo amb algunes recomanacions,
💾 Programari
Hyvector: un editor de SVG senzill però complet que pots fer servir directament des del navegador. A vegades no cal instal·lar res ni fer servir Inkscape: aquesta solució va de conya per a la majoria de casos.
🤔 Curiositats
Un article explica que gran part de l’àlbum Nevermind de Nirvana està fet només amb acords majors o power chords, gairebé sense acords menors ni floritures teòriques. Kurt Cobain no era un compositor format: simplement es deixava portar per la intuïció, i d’aquí neix part de la seva força i autenticitat. Una bona recordança que, sovint, la intuïció pesa més que la teoria. Per cert, un dels meus àlbums preferits. ♥️
📦 Recursos
Un article molt interessant: la reflexió d’una persona després de 4 anys muntant un SaaS com a projecte personal, econòmicament viable i mantenint la seva feina principal.
Si estàs pensant a fer alguna cosa així, val molt la pena llegir aquest article i els seus “diaris” on explica el procés i les vivències. Per mi, ho resumiria amb: “Energia i constància”.
📊 Enquesta
La setmana passada preguntava com t’imagines la feina tech d’aquí 10 anys.
La majoria ho veu clar: més intel·ligència artificial i menys codi.
Hi ha qui pensa que tot seguirà més o menys igual, només una mica més gris, i uns quants que ja fan plans per acabar a l’hort.
🌟 El concepte
Aquesta setmana he tingut una d’aquelles situacions en què només volia fer una petita millora a un script, i he acabat tocant una configuració de sistema, actualitzant una llibreria, revisant una altra funcionalitat que potser no calia tocar, i... dues hores més tard, encara no havia fet la cosa inicial.
Per sort, estic provant una eina per trackejar el temps de cada tasca, i amb això és molt fàcil veure quan t’estàs desviant. Si portes mitja hora voltant per carpetes que no tenen res a veure amb el que volies fer… està clar: estàs afaitant un iac 🪒.
Aquest fenomen es coneix com a Yak Shaving. És una cadena de tasques petites que s’encadenen una rere l’altra, totes necessàries per fer aquella primera acció que semblava trivial. El nom ve d’un episodi de dibuixos animats on, literalment, algú acabava afaitant un iac per solucionar un problema absurd. I sí, a la nostra feina tècnica això passa molt més del que ens agradaria reconèixer.
No sempre és dolent: pot ser que acabis netejant coses que feia temps que volies tocar, o que descobreixis problemes amagats. Però també pot ser una trampa que et distregui de l’objectiu principal.
Saber que té nom, que li passa a tothom, i que no estàs sol/a esquilant iacs... ja reconforta. O com a mínim, fa gràcia 😅.
Us deixo un vídeo curt que es veu clarament l’exemple, aquest no té a veure amb programació.
💖 Feedback
Si t’ha agradat i em vols ajudar, fes arribar aquest contingut a qui creguis que li pot interessar, i entra al canal de Telegram per comentar la publicació.