Vermutech #64

Aquesta setmana sí que ja es pot considerar rutina rutina: mainada al col·le, extraescolars en marxa i nosaltres de ple a la feina. Tot i això, com que dijous ha estat festiu, la setmana ha tingut un aire estrany…

He acabat de llegir el llibre de Passius, i m’ha agradat molt. Té aquell punt que costa deixar de llegir perquè vas descobrint pistes i en vols saber més. I el final… fantàstic! Aquesta setmana he començat Capipota d’Enric Hercé, que de moment és força delirant. En parlaré més quan l’acabi.

A nivell tècnic, aquesta setmana he afegit algunes millores al nostre ERP per facilitar el desenvolupament i hem començat a mirar com donar suport de forma nativa al row-level security de PostgreSQL.

Començo amb algunes recomanacions,

💾 Programari

• Recordcast: Una web simple per enregistrar la pantalla i editar el vídeo. Súper senzill, amb tot el necessari i ideal per fer videotutorials. Aquest cop no és programari lliure, ni el pots instal·lar, però tot el que he provat de codi obert era massa complicat. Jo he decidit pagar el petit cost que té, i estic content amb el resultat.

🤔 Curiositats

• WhichYear: Ja he compartit alguna cosa similar en números anteriors, però aquesta proposta m’ha tornat a enganxar. Et mostra una foto i has d'encertar de quin any és. Com més t’hi apropis, més punts obtens.

📦 Recursos

• 14 funcionalitats que potser no coneixies de Python. Si utilitzes el llenguatge dia a dia potser ja les coneixes totes... però alguna encara et sorprendrà.

📊 Enquesta

Els resultats de l’enquesta de la setmana passada no són gaire fiables 😬. Per error, vaig posar la durada a 2 dies (normalment la deixo tota la setmana), i Substack reinicia els vots si canvies la durada. Sí, ho posa a la documentació... però no surt cap avís ni confirmació. Molt elegant tot plegat.

Així que aquesta setmana et pregunto una cosa diferent: segueixo amb la secció d’enquestes durant tot l’any o només a l’estiu, com havia pensat al principi?

🌟 El concepte

Després de la pausa d’estiu, costa una mica tornar a agafar el ritme. Per això avui et porto un concepte senzill, curt i clar, però molt important: el principi KISS.

Un dels principis més antics i potents del món del desenvolupament —i gairebé de qualsevol disciplina tècnica— és el KISS: Keep It Simple, Stupid.

La idea és senzilla: no complicar-se més del compte. El codi més clar, més directe i més senzill és gairebé sempre millor que una solució enrevessada “per si de cas”. Escriure una API? No cal afegir cap framework complicat si només hi ha dos endpoints. Fer un script? Potser un bash fa la feina millor que un microservei en Rust.

Amb els anys, he vist que les solucions més netes acostumen a ser les que duren més. I a l’inrevés: cada cop que he afegit complexitat innecessària, m’ha tornat a explotar a la cara mesos més tard.

KISS no vol dir fer-ho tot amb quatre línies. Vol dir no fer-ho més complex del que cal. Vol dir escriure pensant en qui ho llegirà després (potser tu mateix/a). Vol dir no anticipar problemes que encara no existeixen.

És un principi que a vegades oblidem perquè sembla massa simple. Però és precisament això el que el fa tan potent.

💖 Feedback

Si t’ha agradat i em vols ajudar, fes arribar aquest contingut a qui creguis que li pot interessar, i entra al canal de Telegram per comentar la publicació.