Vermutech #36
Aquesta setmana ja ha sortit el número 69 de La Llera del Ter. És el primer número en què el meu poble ja en forma part, i hi he escrit dos articles: un sobre el poble i un altre sobre la pintora Cati Salazar.
D'altra banda, a GISCE-TI volíem implementar un sistema de control de qualitat per analitzar les respostes que donem a les incidències i tiquets de suport. Vaig estar mirant diferents opcions d’integració amb sistemes de tercers, però al final el més ràpid i econòmic va ser muntar un Google Forms. Quan es tanca un tiquet, es demana automàticament la valoració. En 30 minuts ho vaig tenir tot muntat i funcionant.
Començo amb algunes recomanacions,
💾 Programari
Sniffnet: Un sistema de monitorització de xarxes open source, disponible per Linux, macOS i Windows.
🤔 Curiositats
Pop the Confetti: Una web sense gaire utilitat, però divertida. Es tracta de tirar confeti i veure com de ràpid ho pots fer.
📦 Recursos
Flexbox playground: Tothom sap la infinitat d’opcions que té Flexbox, i si no ets un CSS master (com jo), segurament tampoc te’n recordes de totes ni les encertes a la primera. Aquest recurs et permet provar diferents opcions i veure’n el resultat en temps real.
🌟 El concepte
Quan desenvolupem programari, és inevitable trobar-nos amb errors. De vegades són petits detalls sense gaire impacte, altres vegades poden provocar fallades crítiques que afecten sistemes sencers. Però, t’has preguntat mai d’on ve el terme "bug" i per què el fem servir per referir-nos a aquests errors?
Hi ha la famosa història de la polilla atrapada en un relé de l'ordinador Mark II a Harvard l’any 1947. Tot i que sovint s’atribueix a aquest fet l’origen del terme, la veritat és que "bug" ja s’utilitzava per descriure problemes tècnics molt abans. Thomas Edison ja parlava de "bugs" a finals del segle XIX per referir-se a defectes en els seus invents (Evolució del terme "bug").
El debat sobre els bugs continua viu avui dia. En l’article "You should write 'without bugs'", es reflexiona sobre la importància de la qualitat del codi i si realment és possible (o desitjable) programar sense errors. Una de les idees clau és que, en molts casos, un bug no és només un error de programació, sinó una falta de comunicació, de requisits clars o de proves adequades. Però també defensa que podem entrenar la nostra manera de programar per evitar introduir errors des del principi.
Si et fascina aquest tema, et recomano tres articles més que ajuden a entendre millor el món dels errors en programació:
Bugs històrics: Un recull d’errors que han tingut un impacte enorme, des de la pèrdua de milions de dòlars fins a fallades en missions espacials.
El bug de CrowdStrike: Un dels errors més recents que ha provocat caigudes massives a empreses d’arreu del món, provocant errors BSOD (Blue Screen of Death) a Windows i afectant operacions crítiques a escala global.
Bones pràctiques per gestionar bugs: No només es tracta de corregir errors, sinó de tenir un procés clar per gestionar-los, prioritzar-los i evitar que es converteixin en problemes crítics.
Més enllà d'assumir que els errors són inevitables, l'objectiu hauria de ser millorar la nostra manera de programar perquè cada línia de codi surti amb la màxima qualitat possible. No es tracta només de trobar i corregir bugs, sinó de cultivar una mentalitat que els eviti abans que passin.
💖 Feedback
Si t’ha agradat i em vols ajudar, fes arribar aquest contingut a qui creguis que li pot interessar, i entra al canal de Telegram per comentar la publicació.